Guillermo Rovirosa, catalán, militante obrero y gran luchador contra el franquismo, proclamó: “Ni banderas, ni fronteras”. Él sufrió el nacionalismo del Movimiento Nacional de Franco, y era consciente de que esta ideología sirvió para encender el fuego de las guerras en la historia de Europa.
Los militantes del Partido Sain en Cataluña, y en el resto de España, estamos siendo testigos de uno de los mayores atropellos que está sufriendo la democracia. Sin embargo, no es solo nuestro sistema democrático el que está en peligro: lo más grave es el daño infligido a los más débiles.
Porque, sin lugar a dudas, una frontera solo sirve para dividir. Como hemos afirmado en otras ocasiones, las fronteras matan, sirven al imperialismo transnacional para someter a los empobrecidos que huyen de la opresión, del hambre o de la guerra, y así engrosar las filas del trabajo esclavo en los países enriquecidos. Y además, separan y destruyen los lazos de solidaridad entre los pueblos. Como dijo otro catalán, Salvador Seguí, el enemigo común de Madrid y Cataluña es el capitalismo, y ante los enemigos comunes, no cabe otra cosa que la unidad.
Por otra parte, las aspiraciones de independencia defendidas por Junts pel Sí, ERC y la CUP nacen de un planteamiento egoísta –el victimismo fiscal-, que niega la aportación solidaria del resto de españoles a la riqueza de Cataluña, a lo largo de siglos de historia compartida. A su vez, parten del convencimiento de una supuesta superioridad moral en relación con el resto de españoles: sí, también hay supremacismo cultural.
Ante todo esto, el Partido Sain sostiene un rotundo NO ante el ataque separatista, que no hará más que favorecer al neocapitalismo, fragmentando el territorio y ampliando sus posibilidades de expansión. No hay nada peor para el colonialismo moderno que la unidad política de los pueblos.
Por ello, ahora más que nunca, SOLIDARIDAD POR PRINCIPIO.
Partido SAIn
DAVANT EL DESAFIAMENT SEPARATISTA, SOLIDARITAT PER PRINCIPI
Guillem Rovirosa, català, militant obrer i gran lluitador contra el franquisme, proclamà: “Ni banderes, ni fronteres”. Ell va patir el nacionalisme del Moviment Nacional de Franco, i era conscient que aquesta ideologia va servir per a encendre el foc de les guerres a la història d’Europa.
Els militants del Partit Sain a Catalunya, i a la resta d’Espanya, som testimonis d’un dels majors atacs que està patint la democràcia. Ara bé, no és només el nostre sistema democràtic el que està en perill: el més greu és el dany infligit als més dèbils.
Perquè, sense dubtes, una frontera només serveix per a dividir. Com hem afirmat en altres ocasions, les fronteres maten, beneficien a l’imperialisme transnacional per a sotmetre als empobrits que fugen de l’opressió, de la fam o de la guerra, i així engrosseixen les xifres del treball esclau als països enriquits. I a més, separen i destrueixen els lligams de solidaritat entre els pobles. Com va dir un altre català, Salvador Seguí, l’enemic comú de Madrid i Catalunya és el capitalisme, i davant dels enemics comuns, cal unitat.
D’altra banda, les aspiracions d’independència de Junts pel Sí, ERC i la CUP neixen d’un plantejament egoista –el victimisme fiscal-, que nega l’aportació solidària de la resta d’espanyols a la riquesa de Catalunya al llarg de segles d’història compartida. A més, parteixen del convenciment d’una suposada superioritat moral en relació amb la resta de ciutadans espanyols: sí, també hi ha supremacisme cultural.
Per totes aquestes raons, el Partit Sain sosté un rotund NO davant el desafiament separatista, que no farà més que afavorir el neocapitalisme, fragmentant el territori i ampliant les seves possibilitats d’expansió. No hi ha res pitjor per al colonialisme modern que la unitat política dels pobles.
Així, ara més que mai, SOLIDARITAT PER PRINCIPI.
Partit SAIn